La pell del violí

NO COL·LABORO

..Fins al dia que vaig saber que no
plorava rou ni perles, sinó llàgrimes:
vulgaríssimes llàgrimes que em queien
galtes avall i em donaven un aire
entre grotesc i màgic. Ara penso
que degué ser una trista descoberta,
la il.lusió perduda i tantes coses,
un món -quin món?- que esdevé inhabitable-

D'aleshores ençà, que jo recordi,
no he plorat, almenys dels ulls enfora,
ni he renegat, ni em mossego les ungles.
No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,
segueix sent inhòspit, però jo
persevero tossut: no col.laboro.


Miquel Martí i Pol, La pell de violí

Bon dia a tots i totes!!!!

Aquesta és la poesia que aquesta tarda han escrit els alumnes d'ofimàtica 1. Un cop escrita han hagut de treure les faltes d'ortografia i modificar-la: canviant el color de les lletres, el tamany, la forma, etcètera.

Un cop han finalitzat l'escrit, han buscat una imatges a Internet i l'han col·locat com a fons de la poesia.

Vanessa Oncala

Dinamitzadora XPLAI

Fundació Ciutat de Viladecans