dilluns, 7 de febrer del 2011

La pell del violí

Hola a tothom!

L'exercici d'avui d'ofimàtica 1 ha estat el següent:

No col.laboro
..Fins al dia que vaig saber que no
plorava rou ni perles, sinó llàgrimes:
vulgaríssimes llàgrimes que em queien
galtes avall i em donaven un aire
entre grotesc i màgic. Ara penso
que degué ser una trista descoberta,
la il.lusió perduda i tantes coses,
un món -quin món?- que esdevé inhabitable-
D'aleshores ençà, que jo recordi,
no he plorat, almenys dels ulls enfora,
ni he renegat, ni em mossego les ungles.
No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,
segueix sent inhòspit, però jo
pe rsevero tossut: no col.laboro
Miquel Martí i Pol, La pell de violí

Es tractava de que l'alumne aprengués amb el processador de textos a escriure correctament aquesta poesia, a donar-li el format corresponent: tamany, forma, colors, etcètera. Un cop acabat el treball han hagut de buscar una imatge a Internet per tal de col·locar-li al text.

Esperem que us hagi agradat la poesia.



Vanessa Oncala
Coordinadora XPLAI
Fundació Ciutat de Viladecans

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada